Retour de la Dauna à... Le « paysage dialectal » des landes gasconnes revisitées
Résumé
Aquesta comunicació intenta respondre a la pregunta que planteja aquesta jornada d'estudi, sobre l'estatus i el corpus del gascó, com a component de l'occità: del patois per eradicar al llenguatge de la creació artística -avatars i representacions de l'occità a la història. D'entrada, destaquem la diversitat interna del gascó, en revelar els seus propis components dialectals i subdialectals, segons una bipartició est-oest. En un segon pas, valorem mitjançant una lectura semiòtica un fragment de la famosa obra en "gascó negre" de Bernard Manciet (l'enterrament a Sabres). Veiem que, d'una banda, el gascó, un dels dialectes més estudiats de l'occità, és a l'origen de les innovacions lingüístiques, com la dialectometria, des de Théobald Lalanne fins a Jean Séguy. Continuem aquesta aplicació quantitativa aplicant el mètode, mitjançant l'edició a distància, mitjançant el programari en línia Gabmap, a partir de dos conjunts de dades: l'ALG (en el context del NALF, o Nou Atles Lingüístic de França), de THESOC, i el lingüístic atles de les Landes, de Ph. Lartigue (1992). No hi ha res caòtic ni aleatori en aquesta diversitat, i permet llegir l'evolució i les interaccions històriques entre components del diasistema gascó. D'altra banda, insistim en el caràcter remarcable de l'aparició d'un art poètic tan elaborat, integrat en l'escriptura occitana moderna, com el del poeta gascó Bernard Manciet. Apliquem l'anàlisi estructural en semiòtica a un fragment d'aquest món-poemàtic que és l'enterrament de Sabres, que es pot analitzar segons l'isotopia sociolingüística de la diglòssia (enterrament de la Dauna, figura representativa de la llengua gascó), certament, però també com un poema cosmogònic, de contingut universalista. Des de tots aquests aspectes, és una imatge molt positiva, universal, moderna, fins i tot postmoderna, que emergeix d'aquest doble focus, sobre el gascó: ja no és una "llengua per eradicar", ni només un patrimoni, sinó un instrument de creació. , innovació i desenvolupament regional, nacional i europeu. Un actiu “glocal”, en definitiva, per a Aquitània (o “Nova Aquitània”).
This presentation attempts to answer the question posed by this study day, on the status and corpus of Gascon, as a component of Occitan: from patois to be eradicated to language of artistic creation - avatars and representations of Occitan in history. In the first stage, the internal diversity of Gascon is highlighted, showing its own dialectal and sub-dialectal components, according to an east-west bipartition. Secondly, a fragment of Bernard Manciet's famous work in "black Gascon" (l'enterrement à Sabres) is highlighted through a semiotic reading. We see that on the one hand, Gascon, one of the most studied dialects of Occitan, is at the origin of innovations in linguistics, such as dialectometry, from Théobald Lalanne to Jean Séguy. This quantitative application is pursued by applying the method, by editing distance, with the help of the online software Gabmap, from two data sets: the ALG (within the framework of the NALF, or New Linguistic Atlas of France), by the THESOC, and the linguistic atlas of Landes, by Ph. Lartigue (1992). This diversity is not chaotic or random, and it allows us to read the evolution and historical interactions between the components of the Gascon diasystem. On the other hand, we insist on the remarkable character of the emergence of such an elaborate poetic art, integrated into the modern Occitan script, as that of the Gascon poet Bernard Manciet. Structural analysis in semiotics is applied to a fragment of this world-poem, the Burial in Sabres, which can be analysed according to the sociolinguistic isotopy of diglossia (burial of the Dauna, a figure representing the Gascon language), but also as a cosmogonic poem with a universalist content. From all these aspects, it is a highly positive, universal, modern, even postmodern image that emerges from this double focus on Gascon: no longer a "language to be eradicated", nor just a heritage, but an instrument of creation, innovation and regional, national and European development. A "glocal" asset, in short, for Aquitaine (or "New Aquitaine").
El presente trabajo intenta responder a la pregunta planteada por esta jornada de estudio, sobre el estatuto y el corpus del gascón, como componente del occitano: de patois a erradicar a lengua de creación artística - avatares y representaciones del occitano en la historia. En primer lugar, se pone de relieve la diversidad interna del gascón, mostrando sus propios componentes dialectales y subdialectales, según una bipartición este-oeste. En segundo lugar, se pone de relieve un fragmento de la célebre obra de Bernard Manciet en "gascón negro" (l'enterrement à Sabres) a través de una lectura semiótica. Vemos que, por una parte, el gascón, uno de los dialectos más estudiados del occitano, está en el origen de innovaciones en lingüística, como la dialectometría, de Théobald Lalanne a Jean Séguy. Esta aplicación cuantitativa se persigue aplicando el método, por edición de distancia, con la ayuda del software en línea Gabmap, a partir de dos conjuntos de datos: el ALG (en el marco del NALF, o Nuevo Atlas Lingüístico de Francia), del THESOC, y el atlas lingüístico de las Landas, de Ph. Lartigue (1992). Esta diversidad no es caótica ni aleatoria, y permite leer la evolución y las interacciones históricas entre los componentes del diasistema gascón. Por otra parte, insistimos en el carácter notable de la aparición de un arte poético tan elaborado, integrado en la escritura occitana moderna, como el del poeta gascón Bernard Manciet. El análisis estructural en semiótica se aplica a un fragmento de este poema-mundo, el Entierro en Sabres, que puede analizarse según la isotopía sociolingüística de la diglosia (entierro de la Dauna, figura representativa de la lengua gascona), pero también como poema cosmogónico de contenido universalista. De todos estos aspectos, es una imagen altamente positiva, universal, moderna, incluso posmoderna, la que surge de este doble enfoque del gascón: ya no es una "lengua a erradicar", ni sólo un patrimonio, sino un instrumento de creación, innovación y desarrollo regional, nacional y europeo. Una baza "glocal", en definitiva, para Aquitania (o la "Nueva Aquitania").
Cette communication tente de répondre à la question posée par cette journée d'études, sur le statut et le corpus du gascon, en tant que composante de l'occitan : de patois à éradiquer à langue de création artistique - avatars et représentations de l'occitan dans l'histoire. Dans un premier temps, on met en valeur la diversité interne du gascon, en faisant apparaître ses propres composantes dialectales et sous-dialectales, selon une bipartition est-ouest. Dans un second temps, on valorise à travers une lecture sémiotique un fragment de la célèbre œuvre en "gascon noir" de Bernard Manciet (l'enterrement à Sabres). On voit que d'une part, le gascon, l'un des dialectes les plus étudiés de l'occitan, est à l'origine d'innovations en linguistique, comme la dialectométrie, de Théobald Lalanne à Jean Séguy. On poursuit cette application quantitative en appliquant la méthode, par distance d'édition, à l'aide du logiciel en ligne Gabmap, à partir de deux ensembles de données : l'ALG (dans le cadre du NALF, ou Nouvel atlas linguistique de France), par le THESOC, et l'atlas linguistique des Landes, de Ph. Lartigue (1992). Cette diversité n'a rien de chaotique ou d'aléatoire, et elle permet de lire l'évolution et les interactions historiques entre composantes du diasystème gascon. D'autre part, on insiste sur le caractère remarquable de l'émergence d'un art poétique aussi élaboré, intégré à la graphie occitane moderne, que celui du poète gascon Bernard Manciet. On applique l'analyse structurale en sémiotique sur un fragment de ce poème-monde qu'est l'enterrement à Sabres, que l'on peut analyser selon l'isotopie sociolinguistique de la diglossie (enterrement de la Dauna, figure représentant la langue gasconne), certes, mais aussi en tant que poème cosmogonique, à teneur universaliste. De tous ces aspects, c'est une image hautement positive, universelle, moderne, voire postmoderne, qui ressort de cette double focale, sur le gascon : non plus une "langue à éradiquer", ni seulement un patrimoine, mais un instrument de création, d'innovation et de développement régional, nationale et européen. Un atout "glocal", en somme, pour l'Aquitaine (ou la "Nouvelle aquitaine").
Aquela comunicacion tempta de respondre a la question pausada per aquela jornada d'estudis, sus l'estatut e lo còrpus del gascon, coma compausanta de l'occitan : de patés a eradicar a lenga de creacion artistica - avatars e representacions de l'occitan dins l'istòria. Dins un primièr temps, se met en valor la diversitat intèrna del gascon, en fasent aparéisser sas pròprias compausantas dialectalas e jos-dialectalas, segon una biparticion èst-oèst. Dins un segond temps, se valoriza per una lectura semiotica un tròç de la celèbra òbra en "gascon negre" de Bernard Manciet (l'enterrament a Sabres). Se vei que d'una part, lo gascon, l'un dels dialèctes mai estudiats de l'occitan, es a l'origina d'innovacions en lingüistica, coma la dialectométrie, de Théobald Lalanne a Jean Séguy. Se perseguís aquela aplicacion quantitativa en aplicant lo metòde, per distància d'edicion, amb l'ajuda del logicial en linha Gabmap, a partir de dos ensembles de donadas : l'ALG (dins l'encastre del NALF, o Nouvel atlàs lingüistic de França), pel THESOC, e l'atlàs lingüistic de Landas, de Ph. L'Artiga (1992). Aquela diversitat a pas res de caotica o d'aleatòria, e permet de legir l'evolucion e las interaccions istoricas dintra compausantas del diasystème gascon. D'autra part, s'insistís sul caractèr remarcable de l'emergéncia d'un art poetic tanben elaborat, integrat a la grafia occitana modèrna, que lo del poèta gascon Bernard Manciet. S'aplica l'analisi estructurala en semiotica sus un tròç d'aquel poèma-pèla qu'es l'enterrament a Sabres, que se pòt analisar segon l'isotopia sociolingüistica de la diglossia (enterrament de la Dauna, figura representant la lenga gascona), cèrtas, mas tanben coma poèma cosmogonic, a tenor universaliste. De totes aqueles aspèctes, es un imatge nautament positiu, universala, modèrna, quitament postmodèrna, que ressortís d'aquela doble focala, sul gascon : tanpauc una "lenga a eradicar", ni solament un patrimòni, mas un instrument de creacion, d'innovacion e de desvolopament regional, nacionala e europèu. Un atot "glocal", en soma, per Aquitània (o la "Novèla aquitana").
Origine : Fichiers produits par l'(les) auteur(s)